Avui els lectors i lectores de "El Temps de cada cosa" ens hem trobat per parlar del llibre. Ha estat una trobada especial perquè via skype hem pogut parlar amb l'autora del llibre, Raquel Ricart, i amb els companys i companyes de l'EPA Vicent Ventura de València. A pesar d'alguns problemes tècnics, l'experiència ha estat molt enriquidora i ens hem quedat amb ganes de comentar més temes de la novel·la. Ho continuarem fent a través del blog eltempsdecadacosa.blogspot.com
Us deixam aquest comentari de na María Dolores que trobam que fa una bona reflexió sobre el llibre:
Aquesta novel.la és un dels libres que t'arriben al més profund. No només perquè et conta la vida d'uns personatges tan propers i a la vegada tan llunyans, sinó perquè et transmet i et contagia els seus pensaments, sentiments, desitjos, angoixes i somnis. La darrera frase del primer capítol ja t'enganxa irremissiblement: "Pare, no et muires! No et muires, ara que t'he trobat".
És difícil per mi triar un personatge. Llevat dels que són abominables, com ara el pare de na Mary, o detestables per l'abandonament de la dona i els fills, com Narcís el bufó, el senyoret Robert o l'Emili (curiosament un a cada generació), la resta de personatges t'atrapa, per un motiu o un altre.
De tots ells, destacaria l'àvia, la Maria Arnal. Es tracta d'una dona amb una gran força interior, depositària i guardadora de secrets propis i aliens, origen i motor dels camins pels quals avancen altres personatges. Dona plena de matisos que tanca la història amb la seua mort després d'albirar, sense conèixer-la, la filla d'en Tomàs davant l'estació.
I una altra granadura a destacar és el Guillem. La seua doble angoixia, de ser un nen abandonat per son pare a ser ell el qui abandona. I la seua confessió a la Isabel, "la Cucota". Aquest acte de fe el redimeix, i no tan sols a ell, sinó als que havien abandonat abans que ell. No resta rancúnia després d'ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada