diumenge, 18 de desembre del 2016

El Maestrat

La Montserrat Cirera ens explica en aquest text la seva estada al Maestrat. Llegiu-lo i segur que si teniu l'oportunitat us animau a visitar aquest lloc.

En contra del que acostumo a fer, no he buscat ni a google ni a internet cap mena d’informació prèvia. No vull anar amb idees preconcebudes. El Maestrat és un lloc completament desconegut per mi, em deixaré portar i que sigui l’entorn que directament se’m mostri.

Al principi, des de la carretera estreta i sinuosa, el paisatge colpeix per les abruptes crestes, els cingles, barrancs i canals, de tant en tant petits pobles aferrats al cim de penyes escarpades. La vida aquí no ha hagut de ser gens fàcil i per conèixer-ho, cal deixar el cotxe i les presses i endinsar-se pels seus camins.
És llavors quan se t'ofereixen toves catifes de fulles amb els colors de la tardor, música de fons dels rierols, matolls aromàtics, gavarreres i de tant en tant un saltant d'aigua. Seguir aquests camins ens pot portar a una ermita, on es palpa el fervor de generacions, al naixement d’un riu, que durant milers d’anys ha esculpit el congost per on s’esmuny, o al cim de un turó, des d’on fruir del vol de les aus i amb sort de l’agilitat i elegància de les cabres hispàniques.

Els pobles estan fortificats i les seves cases de pedra, les places amb safareig públic i les porxades dels seus carrerons ens parlen de temps passats.  Serà per això que, arraulida al llit, crec sentir música de dolçaina i en aclucar els ulls la meva indumentària “decathlon”, a la cadira al costat del llit, es converteix en un vestit de camperola medieval. Deixo que el somni m’embolcalli...



diumenge, 11 de desembre del 2016

Llicenciatura d'una senyora de 94 anys

Diario de Ibiza ha publicat l'article d'opinió de Josep Domínguez, alumne de CFGS, que ens recorda la importància dels programes formatius destinats a la gent gran.
En aquest enllaç la podeu llegir: 


dilluns, 5 de desembre del 2016

LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Esborrona llegir o veure cada dia les notícies de violència contra les dones. És un raig que no para i amb molts finals tràgics. Un es pregunta com és possible que, avançat el segle XXI, seguim igual o amb més morts que en els segles passats per aquesta mena d'irracionalitat.

I el més increïble és que no hi ha un patró determinat de cap col·lectiu: tant té ric o pobre, culte o inculte, jove o vell; a la fi, la força física és la que mana.

Un fet molt inquietant és l’assetjament i pressió psicològica a les al·lotes per part dels joves, fet que va en augment arran de les xarxes socials.

L’esmentada violència no es dóna solament al nostre entorn social, que se suposa molt avançat socialment; es produeix arreu del món i és de tota guisa: prostitució, persecució religiosa, social, familiar…

Els relats en primera persona de les dones que ens expliquen les seves vivències són esgarrifadors: pallisses, àcids, aïllament, etc. I això, les que ho poden contar!

La solució d’aquest conflicte està molt lluny de poder-se resoldre: la mentalitat masclista encara està massa arrelada en la nostra societat. Hauríem de ser capaços de posar en marxa un plantejament molt urgent d’acció en tots els àmbits i canviar les formes d’expressió orals i escrites en premsa, ràdio i televisió; a les escoles i entorns familiars, educació d’igualtat i nul·la tolerància amb cap tipus d’agressió cap a les dones: ni verbal, ni per escrit, ni de fet.

Josep Domínguez

divendres, 2 de desembre del 2016

JORNADES CULTURALS CEPA PITIÜSES 2016-2017: Crònica de l'excursió a ses Salines

Avui, 1r de desembre, l'escola CEPA PITIÜSES hem començat a celebrar les "Jornades Culturals 2016-2017".

Ben bé que ho hem fet: una preciosa excursió al Parc Natural de ses Salines d'Eivissa!.

Hem partit a bona hora i arribat al parc on ens hem ajuntat amb els companys de les escoles de Formentera i Santa Eulària. Tots junts, hem set un bon manat: prop de cent cinquanta persones!. (Mireu si hi ha gent gran que vol estudiar; i que duri...). 
Tots nosaltres, ben acompanyats pels professors, que també els agrada això de passejar, xerrar i no estar tancats entre les quatre parets de l’escola. 

No sé si els organitzadors l'havien contractat o no, però ens ha fet un temps magnífic, sense vent ni pluja i un solellet que era d'agrair: Donaven ganes de ficar-te a l'aigua!

Quan hem arribat a ses Salines, passejant, xano-xano, i amb les explicacions de n'Ivan, que es coneix cada pedra i branca del camí, hem anat fins a la torre de Ses Portes, on hem fet una breu parada per fer un mos i seguir escoltant les explicacions de n'Ivan sobre els illots que hi ha entre Eivissa i Formentera i que es veuen des de la costa (s'Espardell, Es Caragoler, s'Illa des Penjats, des Porcs...) i es Freus, etc. 

De tornada hem fet dos grups: uns hem anat pel costat de la mar i uns altres han tornat pel mateix camí que havíem vingut. Ens hem trobat al començall de la platja per rebre més explicacions de n'Ivan (avui l'hem fet treballar!). Aquesta vegada, i també molt interessant, sobre la Posidònia, un dels grans tresors que tenim a les nostres illes. 

Després hem anat a escoltar les explicacions de na Marta Tur, de l'IBANAT, que ens ha parlat de les salines, dels estanys, de la producció de sal i de la seva importància ecològica i industrial, tot realment molt curiós i molt ben explicat. I llavors.. bus i cap a Vila. 

I fins aquí, l'excursió d'enguany. Vaja si ha valgut la pena!.
Josep Domínguez










 

Imatges de l'excursió cedides per en Josep Domínguez, alumne d'Accés a CFGS.