diumenge, 18 de desembre del 2016

El Maestrat

La Montserrat Cirera ens explica en aquest text la seva estada al Maestrat. Llegiu-lo i segur que si teniu l'oportunitat us animau a visitar aquest lloc.

En contra del que acostumo a fer, no he buscat ni a google ni a internet cap mena d’informació prèvia. No vull anar amb idees preconcebudes. El Maestrat és un lloc completament desconegut per mi, em deixaré portar i que sigui l’entorn que directament se’m mostri.

Al principi, des de la carretera estreta i sinuosa, el paisatge colpeix per les abruptes crestes, els cingles, barrancs i canals, de tant en tant petits pobles aferrats al cim de penyes escarpades. La vida aquí no ha hagut de ser gens fàcil i per conèixer-ho, cal deixar el cotxe i les presses i endinsar-se pels seus camins.
És llavors quan se t'ofereixen toves catifes de fulles amb els colors de la tardor, música de fons dels rierols, matolls aromàtics, gavarreres i de tant en tant un saltant d'aigua. Seguir aquests camins ens pot portar a una ermita, on es palpa el fervor de generacions, al naixement d’un riu, que durant milers d’anys ha esculpit el congost per on s’esmuny, o al cim de un turó, des d’on fruir del vol de les aus i amb sort de l’agilitat i elegància de les cabres hispàniques.

Els pobles estan fortificats i les seves cases de pedra, les places amb safareig públic i les porxades dels seus carrerons ens parlen de temps passats.  Serà per això que, arraulida al llit, crec sentir música de dolçaina i en aclucar els ulls la meva indumentària “decathlon”, a la cadira al costat del llit, es converteix en un vestit de camperola medieval. Deixo que el somni m’embolcalli...



diumenge, 11 de desembre del 2016

Llicenciatura d'una senyora de 94 anys

Diario de Ibiza ha publicat l'article d'opinió de Josep Domínguez, alumne de CFGS, que ens recorda la importància dels programes formatius destinats a la gent gran.
En aquest enllaç la podeu llegir: 


dilluns, 5 de desembre del 2016

LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Esborrona llegir o veure cada dia les notícies de violència contra les dones. És un raig que no para i amb molts finals tràgics. Un es pregunta com és possible que, avançat el segle XXI, seguim igual o amb més morts que en els segles passats per aquesta mena d'irracionalitat.

I el més increïble és que no hi ha un patró determinat de cap col·lectiu: tant té ric o pobre, culte o inculte, jove o vell; a la fi, la força física és la que mana.

Un fet molt inquietant és l’assetjament i pressió psicològica a les al·lotes per part dels joves, fet que va en augment arran de les xarxes socials.

L’esmentada violència no es dóna solament al nostre entorn social, que se suposa molt avançat socialment; es produeix arreu del món i és de tota guisa: prostitució, persecució religiosa, social, familiar…

Els relats en primera persona de les dones que ens expliquen les seves vivències són esgarrifadors: pallisses, àcids, aïllament, etc. I això, les que ho poden contar!

La solució d’aquest conflicte està molt lluny de poder-se resoldre: la mentalitat masclista encara està massa arrelada en la nostra societat. Hauríem de ser capaços de posar en marxa un plantejament molt urgent d’acció en tots els àmbits i canviar les formes d’expressió orals i escrites en premsa, ràdio i televisió; a les escoles i entorns familiars, educació d’igualtat i nul·la tolerància amb cap tipus d’agressió cap a les dones: ni verbal, ni per escrit, ni de fet.

Josep Domínguez

divendres, 2 de desembre del 2016

JORNADES CULTURALS CEPA PITIÜSES 2016-2017: Crònica de l'excursió a ses Salines

Avui, 1r de desembre, l'escola CEPA PITIÜSES hem començat a celebrar les "Jornades Culturals 2016-2017".

Ben bé que ho hem fet: una preciosa excursió al Parc Natural de ses Salines d'Eivissa!.

Hem partit a bona hora i arribat al parc on ens hem ajuntat amb els companys de les escoles de Formentera i Santa Eulària. Tots junts, hem set un bon manat: prop de cent cinquanta persones!. (Mireu si hi ha gent gran que vol estudiar; i que duri...). 
Tots nosaltres, ben acompanyats pels professors, que també els agrada això de passejar, xerrar i no estar tancats entre les quatre parets de l’escola. 

No sé si els organitzadors l'havien contractat o no, però ens ha fet un temps magnífic, sense vent ni pluja i un solellet que era d'agrair: Donaven ganes de ficar-te a l'aigua!

Quan hem arribat a ses Salines, passejant, xano-xano, i amb les explicacions de n'Ivan, que es coneix cada pedra i branca del camí, hem anat fins a la torre de Ses Portes, on hem fet una breu parada per fer un mos i seguir escoltant les explicacions de n'Ivan sobre els illots que hi ha entre Eivissa i Formentera i que es veuen des de la costa (s'Espardell, Es Caragoler, s'Illa des Penjats, des Porcs...) i es Freus, etc. 

De tornada hem fet dos grups: uns hem anat pel costat de la mar i uns altres han tornat pel mateix camí que havíem vingut. Ens hem trobat al començall de la platja per rebre més explicacions de n'Ivan (avui l'hem fet treballar!). Aquesta vegada, i també molt interessant, sobre la Posidònia, un dels grans tresors que tenim a les nostres illes. 

Després hem anat a escoltar les explicacions de na Marta Tur, de l'IBANAT, que ens ha parlat de les salines, dels estanys, de la producció de sal i de la seva importància ecològica i industrial, tot realment molt curiós i molt ben explicat. I llavors.. bus i cap a Vila. 

I fins aquí, l'excursió d'enguany. Vaja si ha valgut la pena!.
Josep Domínguez










 

Imatges de l'excursió cedides per en Josep Domínguez, alumne d'Accés a CFGS.

dijous, 3 de novembre del 2016

Vols conèixer Kaliakra?

Na Teodora Hristova del grup de català B1 ens convida a visitar un dels llocs més polits del seu país, Bulgària.

Hola, estimats amics,
Com esteu? M'agradaria convidar-vos al meu país, Bulgària, per fer realitat un somni i portar-vos a un lloc meravellós: Kaliakra.
Us ofereixo un passeig per una reserva natural i arqueològica. El nom de Kaliakra significa “cap  bell". El cap Kaliakra és una llarga península rocosa.


Aquest és un dels destins més atractius de la costa del Mar Negre, a causa de la seva rica història, la seva naturalesa verge i les seves vistes panoràmiques.


Hi podrem veure moltes espècies d'aus, de les quals 100 són protegides. Si tenim sort, podrem veure corbs marins, cigonyes, falcons i àguiles imperials. Sovint al mar es pot veure el ball dels dofins.


Hi ha moltes llegendes relacionades amb aquest cap.
La més famosa d'elles conta com 40 noies búlgares, atretes per la bellesa de Kaliakra, van saltar al mar per escapar dels turcs otomans. Perquè cap d'elles tingués por a saltar, les noies es van trenar els cabells unes amb les altres.


Per aquells que us agradi passar un dia a la platja i vulgueu banyar -vos a les aigües del Mar Negre i gaudir de la sorra d'or de les platges búlgares, hi haurà una sorpresa. Aquest lloc és com un imant. Quan puges al cim de les roques del Cap Kaliakra i mires avall, davant la teva mirada apareix una petita badia paradisíaca.


Aquesta badia és Bolata, un dels racons més bells de la costa búlgara del Mar Negre. No fa molt s'ha convertit en un lloc de fama mundial, forma part del club de "Les badies més belles del món". L'interessant és que Bolata, en realitat, no és només una badia petita amb una platja, sinó també és una reserva natural.


Si a algú li agrada el submarinisme, la costa està plena de coves submarines.
Cansats, però contents, després d'aquest bonic recorregut, podríem anar a dinar a un petit xiringuito a prop de platja. Us recomano que proveu les cloïsses fresques del Mar Negre a la brasa, molt ben acompanyades amb una copa de vi blanc o cervesa, escoltant el soroll de les onades i els crits de les gavines, gaudint de l’olor del mar i la posta del sol.
Què us sembla la idea?
Espero la vostra resposta i quedem.

Fins aviat!
Teodora

dimecres, 5 d’octubre del 2016

El fil vermell, llegenda xinesa.

Hem començat un nou curs i és el moment de conèixer els companys i companyes de classe. Avui els alumnes de català A2 ens hem presentat i hem establert un vincle.
Coneixeu la llegenda xinesa del fil vermell?
Segons aquesta llegenda, un fil vermell invisible connecta les persones que estan destinades a trobar-se, tot i el pas del temps, del lloc i de les circumstàncies. El fil vermell pot tensar-se o embolicar-se però mai no podrà trencar-se.

Gràcies al Fernando Tolosana que ha fet les fotos!





divendres, 30 de setembre del 2016

Talaia

Aquest curs comença a rodar Talaia, el blog de la comunitat educativa del CEPA Pitiüses. Dues són les diferències principals d’aquest blog respecte del seu cosí germà Trencadís: ara el protagonista pot ser qualsevol membre de la comunitat educativa -i no només l’alumnat- i el focus estarà posat més en la vessant humana -i no tant en l’acadèmica-.



dimarts, 5 de juliol del 2016

Es Vedrà i els illots de Ponent

En Lluís Gutiérrez de 2n ESPA va preparar aquesta presentació per a la classe de ciències naturals en la qual ens explica les característiques d'uns dels paratges naturals més polits d'Eivissa.

dimarts, 28 de juny del 2016

He sido carpintero

He sido carpintero


Hola me llamo Juan Antonio. Soy una persona mayor que llevo dos temporadas acudiendo a la escuela de adultos de Ibiza, en la cual he aprendido con los profesores y las demás compañeras de clase, muchas cosas que yo no sabía, pues siempre hay cosas que uno ignora.

Soy carpintero de oficio, que aprendí desde muy pequeño. Pues cuando sólo contaba doce años al salir de la escuela por la tarde, me iba a una carpintería para aprender.

Cuando tenía 14 años, recuerdo que ya comencé con mi maestro a trabajar con el verduguillo. Es una sierra grande que usábamos entre dos personas para sacar, digamos, de un tablón grande, piezas más pequeñas y hacer una puerta.

Empezábamos por preparar todas las piezas. A continuación, marcábamos los largueros y peinábamos. En los largueros se marcaba la escopladura. Esta se hacía con un escoplo y un mazo. A continuación, hacíamos las espigas con una sierra y comenzábamos a preparar los tableros. Para frisar todo esto, lo hacíamos a mano con molduras de distintas formas pues cada una tenía un dibujo diferente. Sólo quedaba por montar la puerta. Solíamos montarla y pegarla con cola que nosotros hacíamos con pellejo de conejo. Este se hierve con agua y se logra sacar una buena cola.

Todo esto lo explico para decir que conservo las herramientas antiguas que utilizaba cuando era joven, que querría donar a alguna institución para que las expongan si los responsables lo ven bien. Así los jóvenes podrían ver con qué herramientas trabajaban sus abuelos.

  Juan Antonio Sánchez Guerrero                              

dijous, 23 de juny del 2016

Enhorabona, graduades i graduats!

Aquests són els graduats i graduades en ESPA del 2n quadrimestre. Enhorabona!





dissabte, 18 de juny del 2016

Vídeo record estada a Madrid Espiral Edublogs

Fa tot just una setmana érem a Madrid recollint la nostra baldufa de plata. Na Paqui Torres ha recollit els moments més polits en aquest emotiu vídeo. Moltes gràcies, Paqui!

dimecres, 15 de juny del 2016

The Early Hominids

Els alumnes de 4t d'ESPA han realitzat aquest projecte a la classe d'anglès.
Feu clic sobre la imatge o l'enllaç per accedir-hi:




dilluns, 13 de juny del 2016

Ja tenim la baldufa!



En una emotiva cerimònia dissabte passat vàrem rebre la baldufa de plata, que va recollir na Paqui Torres en nom de tots els alumnes. Va ser un acte molt emotiu. Aquí podeu veure unes imatges de l'acte. 





Travel guide (2n ESPA)

Vols viatjar per Europa? Els alumnes de 2n D'ESPA ens han preparat aquesta guia de viatge en anglès. Clicau sobre la imatge o l'enllaç per accedir-hi.