dilluns, 9 de novembre del 2015

El dia de Tots Sants a Portugal

Fa poc hem celebrat la festivitat de Tots Sants. A la classe de català B2 vam estar parlant de com se celebra aquesta festa a Eivissa i a diferents llocs del món i vam descobrir que som més iguals que diferents. 

La Suzi Santos ens explica en aquesta redacció els costums del seu seu país, Portugal.



El dia de tots els sants a Portugal

Com a molts països del món, a Portugal també celebrem el dia 1 de novembre, conegut com “O dia de todos os santos”.
Aquest dia la gent se’n va als cementeris a fer ofrenes als seus avantpassats, a les tombes fiquen flors amb dedicatòries i missatges d’enyorament i encenen espelmes. Hi estan una estona, uns resen, altres fan silenci, depenent de les poblacions hi ha una missa o no.
A la tardor d’aquest dia els cementeris es veuen molt bonics amb una flassada de flors i les petites punts de llum de les espelmes enceses.
Les nits dels dies 31, 1 i 2 els nens formen grups i surten als carrers demanant el “Pão-por-Deus”. Aquesta tradició és molt antiga i està associada als antics costums que hi havia d’oferir pa, pastissos, vi i altres aliments als morts.
Quan jo era una nena amb els meus amics també ho vam fer, encara que nosaltres demanàvem diners i no dolços. Al vespre ens trobàvem al carrer per fer els preparatius. No necessitàvem gaire! Una capsa de sabates on retallàvem una carota, que semblava una calavera, i dins hi posàvem una espelma encesa per donar-li un aire macabre. I amb això sortíem pels carrers del barri, de casa en casa, prement els timbres i cantant una cançó que es diu “Bolinhos e bolinhós” i diu així:
Bolinhos e bolinhós
Para mim e para vós
Para dar aos finados 
Que estão mortos e enterrados
À bela, bela cruz
Truz, truz!
A senhora que está lá dentro
Sentada num banquinho
Faz favor de s’alevantar
Para vir dar um tostãozinho.

Si la gent de la casa obria la porta i ens donava alguna cosa, els cantàvem un vers alegre.

Esta casa cheira a broa,
Aqui mora gente boa.
Esta casa cheira a vinho, 
Aqui mora um santinho.

Si no ens obrien, els cantàvem un vers ofensiu.

Esta casa cheira a alho.
Aqui mora um espantalho.
Esta casa cheira a unto, 
Aqui mora um defunto.

Suzi Santos

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies Suzi, per apropar-nos a les tradicions de la teva terra natal.

    ResponElimina
  2. Suzi: molt interessant! Ens hauria agradat saber com sonen aquestes cançons.

    Max

    ResponElimina