dilluns, 30 de novembre del 2015

Refugiats 6 / Nova fotoemoció

Nunca perderemos la esperanza
 
Yo soy Asil y tengo 12 años. Mis hermanos y yo caminamos por el campo y sobre las vías del tren. Estamos un poco cansados, pero nos esforzamos mucho para poder llegar a la escuela a tiempo. 

Las piedras del camino nos hacen heridas en los pies, pero ya aprendimos a asimilar el dolor. Tenemos que andar muchos quilómetros para ir a la escuela, no tenemos medios para otra. 

Somos niños muy humildes y sencillos. Nos entristece que algunas personas se burlen de nuestro aspecto. Hay momentos que tenemos miedo porque nos insultan y salimos corriendo. 

Lo único que tenemos claro es que nunca perderemos la esperanza y siempre iremos adelante para ser alguien de mayores.   

Dévora Mishel Carrasco (3r ESPA)

VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC. TENS GANES DE XERRAR?

VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC



Fa un mes que em vaig inscriure al voluntariat lingüístic organitzat per l’Institut d’Estudis Eivissencs. De fet, gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament d’Eivissa i l’IEE,  s’ha posat en marxa aquesta fantàstica iniciativa lingüística.


La veritat és que estic molt content amb la parella que m’han assignat ja que ens trobem una vegada a la setmana i cada vegada visitem algun lloc típic eivissenc. Per exemple, hem anat a es Portitxol, a ses Salines, a Dalt Vila (on ella  m’ha explicat la història d’Eivissa), etc. Per tant, sóc testimoni que aquest voluntariat realment fomenta la convivència i l’intercanvi entre diferents cultures. Així mateix, cada vegada conec millor la cultura eivissenca i els aprenents lingüístics podem integrar-nos millor dins d’una societat catalanoparlant.


Us animo que formeu part del voluntariat lingüístic ja que no estic només adquirint major fluïdesa en la llengua catalana, sinó que també estic aprenent molt sobre la cultura eivissenca.

Héctor Ollora

dijous, 26 de novembre del 2015

Refugiats 5 / Generant opinió



CRISI DELS REFUGIATS



En aquests últims anys, ha anat incrementant-se el nombre d’immigrants que han d’abandonar la seva terra per culpa de la guerra. És molt trist veure com pot haver-hi persones sense sentiments capaces de fer mal i matar qualsevol persona sense cap mirament.



Aquests refugiats necessiten sortir d’aquell infern com sigui possible i intentar de qualsevol manera sobreviure com puguin, sobretot famílies amb fills, que saben que l’única manera de sobreviure és fugir cap on sàpiguen que pot haver-hi alguna esperança de viure millor.



Hi ha gent que no està d’acord que els donem asil als immigrants i els facilitem una mica les coses. Aquests solen ser la gent dels propis països que no tenen asil ni quasi ajudes i que veuen que ara, per als immigrants, estem fent de tot per ajudar-los. Hem de posar-nos en la situació dels immigrants. Nosaltres fugiríem també d’aquell infern i ens agradaria que ens ajudassin a poder tenir un futur millor. Hem d’ajudar aquestes persones en la mesura que sigui possible, tant la gent del país com els refugiats: tots som iguals i tots mereixem asil, aliments, aigua, etc… és igual la raça o la religió de cadascú.



D’altra banda, és difícil ajudar tothom, perquè no tenim diners ni recursos suficients. També hem de dir que hem d’anar amb molta cura que no s’infiltri mala gent als nostres països, ja que amb l’arribada de totes aquestes persones pot haver-hi de tot.



Luna Granados (3r ESPA), 20/10/15

Espanyol 3 / Un lugar extraño



Cualquier persona que haya vivido en otro país posee un repertorio de aspectos que en su momento le chocaron (o que le siguen chocando) del nuevo lugar en el que se instaló. Para Jenicel (Español 3), éstos son algunos de ellos:




  • Saludar con beso-beso.
  • Las tiendas con horario partido y cerradas los domingos.
  • La mayoría de las comidas van acompañadas con aceite de oliva.
  • Comer muy tarde: la comida a las 14:00 h y la cena a las 21:00 h.
  • En las rebajas parece que haya una fiesta y que la gente esté fuera esperando a que se abra la puerta de las tiendas.
  • Siempre se usan palabrotas.
  • Las comidas van acompañadas con vino y después de cada comida, con cafe o té.
  • El caminar por la calle o por casa en bikini.
  • Se besan por la calle personas del mismo sexo.
  • La bebida Coca-cola tiene un sabor suave.
  • En verano hay sol hasta las 22:00 h.

Aquí podrás encontrar más:

dilluns, 23 de novembre del 2015

Club de lectura 1 / "La lengua de las mariposas" de Manuel Rivas

Alumnat de 3r d'ESPA al Club de Lectura per comentar "La lengua de las mariposas" de Manuel Rivas (19 de novembre de 2015):




La meva ciutat: Zagreb i Avilés

Els alumnes de català A2 han descrit els seus països i ciutats natals. Aqui teniu les descripcions que han fet la Jasmine Starman i el Sergio Àlvarez.

Zagreb

El meu país es diu Croàcia. Es troba a la vora del mar Mediterrani i fa frontera amb Eslovènia, Itàlia, Bòsnia, Sèrbia i Hongria.

Al nord de Croàcia es troba Zagreb, la meva ciutat natal. Zagreb és la capital i la ciutat més gran del país amb 1 milió d’habitants. És una ciutat turística i també centre cultural, amb nombrosos teatres, museus, galeries d’art i parcs. A la zona antiga, denominada el cor de la ciutat, hi ha edificis històrics i monuments importants, així com el Teatre Nacional, la sala de concerts, la Catedral i diverses esglésies.

També hi ha unes grans escultures i moltes cafeteries amb les taules al carrer, on es poden aprofitar els dies de bon temps escoltant la música i parlant amb els amics.

La meva ciutat natal és molt maca, bastant neta i té molt caràcter.

Jasmine Starman


File:Crkva Sv Marka, Zagreb.



"Avilés , que guapa yes"

Hola! sóc el Sergio i sóc d’Avilés. Vols saber més? Som-hi! 
Avilés és una ciutat costanera d’Astúries i molt industrial. Tenim moltes platges a prop i també un port comercial i pesquer. Moltes vegades fa mal temps, fa fred o plou, però Avilés no és només platges. Tenim un casc antic molt polit, amb molta història. 
Pedro Menéndez d’Avilés va ser el primer descobridor de Florida i Martin de las Alas, cap de l’armada invencible. 
 Aviles i Astúries són famoses pel bon menjar, el plat típic és la “fabada asturiana“ i la beguda, la sidra . La gent d’Avilés i Asturies en general són bona gent, però tenim un caràcter dur i fort. 
 Si vols menjar i beure, si t´agrada passejar per la història, disfrutar de la naturalesa o conèixer que Astúries es porta al cor, visita aquesta ciutat.
Sergio Àlvarez


dijous, 19 de novembre del 2015

Espanyol 3 / Versionando canciones

En clase de Español 3 hemos hecho versiones de "Un año de amor", la canción de Luz Casal. De paso, Nereo nos ha informado de que la versión original de esta canción es de la cantante italiana Mina. Aquí tenéis la magnífica versión que han hecho Paolo y Florian:

Lo nuestro se acabó
y te arrepentirás
de haberme dejado sin motivo.

Si ahora tú te vas
pronto descrubirás
que mi amor era verdadero
y que nadie te amará más que yo.

Y de noche, y de noche,
por no sentirte solo
recordarás mi respiración
recordarás mis besos
y entenderás qué signifíca la palabra amor.

¿Te has parado a pensar
lo que sucederá,
todo lo que perderemos
y lo que sufrirás?
Si ahora tú te vas,
no recuperarás el deseo
de amar de verdad.

Esta es la canción de Marcos:

Lo nuestro se acabó
y te arrepentirás
de despertar y no encontrarme
por la mañana y admirarme.

Si ahora tú te vas
pronto descubrirás
que quien te ponía a llorar de rabia
ahora no está.

Y de noche, y de noche,
por no sentirte solo
recordarás lo guapo que estás
recordarás que sin mí quizá puede estar
y entenderás que lo que buscaba
en el silencio encontrarás.

¿Te has parado a pensar
lo que sucederá,
todo lo que perderemos
y lo que sufrirás?
Si ahora tú te vas,
no recuperaras tus calcetines
que se quedaron atrás.
 

La canción además apareció en la película "Tacones lejanos" de Pedro Almodóvar:



Y ésta es la versión original de Mina: