dijous, 10 de març de 2016

Jornades Culturals 1: Excursió Pou des Lleó

Les Jornades Culturals de l'escola van començar amb una excursió a es Pou des Lleó. Gràcies a les explicacions de na Joana Tur, del Grup de Coneixement del Medi de l'IEE, i de na Vanesa Vergara, vàrem conèixer millor aquest preciós lloc d'Eivissa.

12804746_979384205431255_345126378565525495_n.jpg


El Pou des Lleó és un exemple de com un element territorial relativament petit pot arribar a donar nom a una zona més extensa. Amb aquest nom es coneix avui una extensa zona de la vénda des Figueral del poble de Sant Carles de Peralta, que inclou la platja des Canal d’en Martí, la costa propera i, cap a l’interior, la plana que es troba a banda i banda de la carretera que hi dóna accés. Però en realitat, originàriament, el Pou des Lleó era només justament això: un pou. Sembla que n’hi havia un per aquesta zona i amb aquest nom des de molt antic, però el que ens ha arribat fins a nosaltres és un pou força curiós: un forat sobre la roca vertical just a la vorera de la mar, en una petita raconada de la costa, un poc al nord del Canal d’en Martí. La seva importància, però, es veu que era tan gran que un bon sector de terra dels seus voltants va acabar coneixent-se amb el seu nom. Probablement aquesta importància li ve del fet que es troba tan vora la mar que fins i tot sembla que és més fàcil agafar l’aigua dolça des de dins l’aigua que des de fora, i per això devia ser utilitzat per les embarcacions que passassin prop d’allí per abastir-se. Sembla que el nom li ve del seu antic propietari (Pou d’en Lleó).


Prop del pou també hi ha altres elements interessants, com les restes de roques volcàniques, ben rares a Eivissa, però aquí clarament reconeixibles. O les restes del que podrien ser, segons alguns investigadors, les restes d’un port d’època antiga, segurament púnica, encara que no tothom hi està d’acord i alguns pensen que són formes naturals.  
Seguint cap al Figueral per la costa, ens trobam un tram conegut con Ses Eres Rojes, que ens porten fins a S’Albardar, on hi trobam s’Illot de S’Ora. Una casa particular havia tancat l’accés per la costa, però les queixes i acció dels ecologistes va aconseguir reobrir el pas. En aquesta casa havia estiuejat un ministre franquista.


També podem observar les recents restes que s’han trobat d’una indústria de la porpra, un tiny vermellós que s’obtenia a partir de cornets. A Eivissa hi ha més indrets on es troben indústries de porpra. Aquesta del Canal den Martí s’ha datat en época romana, entre els segles II i IV a.C., i la darrera excavació es va fer a començament del segle XXI. Segurament era una indústria més ampla del que imaginam, ja que també anava lligada a ovelles per filar la llana i fer tèxtil.


Per arribar a la torre de defensa coneguda com torre d’en Valls o de Campanitx ens endinsam en la petita península que coneixem com Campanitx o d’es Cap Roig, situada a les terres de costa que van, aproximadament, del Canal d’en Martí a Cala de Boix. La torre es troba en relativament bon estat, ja que fou reconstruïda fa uns anys (1982), després d’haver quedat molt malmesa per una explosió accidental de pólvora (1846). Des d’ella es té una magnífica panoràmica de la costa, cap al nord, fins a la punta Grossa de sa Cala i, sobretot, cap a l’illa de Tagomago, just davant nosaltres.


L’illa de Tagomago va estar habitada a temporades per pagesos fins a mitjans del segle XX, i la casa es deia Can Domingo. El topònim Tagomago sembla que pot ser d’origen ibèric. Tago vol dir “puig”. No hi ha acord amb “mago”; per uns és el nom d’un almirall cartaginès (i seria “Puig d’en Mago), i per altres és indoeuropeu i vol dir “gran, grandiós” ( i seria Puig Gran). Actualment, Tagomago està prou amenaçada pels seus propietaris, que amb festes i altres activitats, posen en perill els molts endemismes i l’equilibri natural de l’illa. Grups ecologistes i altres institucions intenten augmentar el grau de protecció de Tagomago.


A les roques de prop del Canal d’en Martí, el 8 d’agost de 1936, desembarcaren les tropes republicanes de Bayo, per mirar de tornar l’illa d’Eivissa a les forces lleials a la República. El període republicà, sols va durar fins al setembre.


També en el nostre cançoner i romancer tenim referències al Pou des Lleó (Ses germanes captives). “Estau atents germans meus/ que un romanç us vull contar/ d’una barqueta de moros/ que as Pou des Lleó va anar...)

JPS i JTP Grup de Coneixement de Medi de l'lEE

1 comentari:

  1. Aquest puesto és molt maço i m'he assabentat que es pot anar seguint la costa fins a es Figueral, la qual cosa no sabia, i la darrera vegada que vaig estar ni tan sols el vaig intentar.Ido moltes gracies per l'informació.

    ResponElimina