diumenge, 31 de gener del 2016

Proves de català A1 i B2

Alguns dels nostres alumnes de català A1 i B2 es van examinar ahir de la prova escrita de llengua catalana. Llegiu l'article que escriu el periodista Rafael J. Domínguez, també alumne d'A2 de la nostra escola. Per la cara que fan a les fotografies i els seus comentaris, sembla que en van sortir contents.



Susana González, Ecuador, 18 años: «El examen de A2 creo que ha sido sencillo. Solo con estudiar un poco y poner de tu parte cada día se puede aprobar sin muchos problemas. Mi objetivo es estudiar alguna carrera de ciencias en la universidad en Barcelona y, por eso, me estoy preparando bien con el catalán».







Miguel Arana. Jerez de la Frontera, 50 años «La prueba del nivel A2 no me ha parecido muy complicada, aunque está claro que hay que estudiar. Me examino porque el catalán va a ser obligatorio, a partir de ahora, en todas las oposiciones. Para mí es esencial porque soy interino y necesito sacarme la plaza». 

dimecres, 27 de gener del 2016

Espanyol 3 / Recetas de cocina



TARTA DE MANZANA


INGREDIENTES:
  • 3 huevos.
  • 200 gr de azúcar blanco.
  • 200 gr de harina.
  • 2 manzanas golden.

SE NECESITA:

  • Batidora.
  • Molde para tarta.


PREPARACIÓN:

Coge los huevos, cáscalos y bátelos durante 3 minutos hasta que hagan espuma. Después echa el azúcar y continúa batiendo unos 3-5 minutos hasta que la mezcla esté bien montada. Añade la harina y, mientras todo se está batiendo, pela las manzanas, córtalas en rodajas finas y ponlas en el molde engrasado. La masa despues de batir tiene que estar bastante liquida. Derrámala encima y pon el molde al horno precalentado hasta 80°C. Cocinar 40 min a 180°C . Enfríar.


¡Buen provecho!


Gulnara

dijous, 21 de gener del 2016

Zona crítica / "Es posible vivir mucho mejor con mucho menos", Irene Fernández

Como bien argumenta el enunciado, es muy posible vivir mucho mejor con mucho menos. Yo vengo de una familia bastante humilde donde, desde que recuerdo, siempre se ha dado mucho valor a la manera de gastar y emplear el dinero.

Cuando éramos pequeños, nuestros veranos los pasábamos en el pueblo donde podíamos estar en la calle hasta altas horas de la tarde-noche sin que tu mamá se preocupara. Nunca se necesitaba el dinero a no ser que pasara el camión de los helados. Éramos felices sin nada, sólo en la plaza o el campo. Los juegos de mesa, las caminatas con cantos, el simple hecho de estar en la plaza sentados... era lo que nos gustaba. Hoy los niños ya no se divierten como antes. Se aburren de todo con mucha frecuencia y para colmo exigen la atención de sus padres, cosa que antes no pasaba.

A día de hoy, acompaño a una abuelita por las noches. Este hecho hace que también pueda observar que con poco se es feliz. Esta abuelita vive sola en la montaña. Hay vecinos alrededor que comparten las frutas de la tierra. Para mí es un goce levantarte y desayunar con el pan que se hizo el domingo, el aceite que cosecha el vecino y los tomates y aguacates que regala la tierra, por no hablar de la sabrosa sobrasada que llega de casa de Eulalia. Casi puedes oler el manjar cuando hacen la matanza.

Así pues, y resumiendo, quiero compartir la opinión de Serge Latouche cuando dice que no hay que volver a los tiempos de antes, pero sí que habría que fijarse en cositas que nos nutrirían y harían nuestras vidas mucho más felices sin tener que gastar o alimentar el ego.

Irene Fernández (Accés CFGS)

dimecres, 20 de gener del 2016

Les campanyes electorals

A la classe de català B2 vam llegir una entrevista al professor de Comunicació i Opinió Pública de la Universitat Pompeu Fabra, Carles Pont, on ens explicava com es preparen les campanyes electorals. En aquest enllaç la podeu llegir:

A partir d'aquesta entrevista vam estar escrivint textos sobre les campanyes electorals. Aquí teniu el text de la Montserrat Cirera.


El darrer any hem tingut sessió doble de campanya electoral, a hores d’ara els electors hauríem de tenir ja les idees clares, tot i així no és el meu cas i pel que he pogut esbrinar en el meu entorn no sóc pas jo l’única que tanta informació, eslògans, discursos, debats i altres romanços no ens ajuden massa.


Per què? doncs bé, tots els candidats en els seus plantejaments ens mostren el seu interès en el benestar social, tots tenen un enfocament altruista, utilitzen un vocabulari i una retòrica convincent, ben segur els seus assessors d’imatge els ensenyen com mostrar el millor de cada un.


Jo, que peco d´ingènua els votaria a tots, me’ls crec a tots i és llavors quan en les xerrades amb els amics ( i els tinc de tots colors) em van desmuntant la solidesa dels discursos, ells saben llegir entre línies, ells els coneixen tota mena de fets menyspreables, als meus amics els brollen paraules a dojo: privatització, pressupostos, inversions estatutàries, espoli fiscal, forces sobiranistes… uns m’estiren cap a una banda i els altres cap a l’altra.

Per fi, quan ja he deixat la meva papereta a l´urna respiro a fons, però alerta! segueixo sent una cagadubtes electoral.

Montserrat Cirera

dimarts, 19 de gener del 2016

Croàcia, un país per descobrir (Viatges, Català A2)

Durant l'estiu de l'any 2005, Rafael i jo vam viatjar per Itàlia. Volíem recórrer el país en tren amb la motxilla i visitar els llocs històrics durant tres setmanes. Però després de visitar Venècia, vam decidir canviar el pla.

A la ciutat d'Ancona, situada a l'est d'Itàlia, vam muntar en un ferri i vam navegar tota la nit fins arribar a Croàcia.

Vam arribar a Split, que és una ciutat molt bonica, patrimoni de la humanitat, i en el passeig maritim a Split, vam menjar una “banana split”.



Després vam muntar a l'autobús fins a Dubrovnik. Durant el camí vam passar per Bòsnia, on militars armats van parar l'autobús i ens van demanar el passaport. També vam veure un petit poble bombardejat i vam recordar que la guerra havia acabat feia solament 6 anys.
Quan vam baixar de l'autobús les persones en oferien les seves cases per allotjar-nos.
Durant els matins visitàvem les platges o pujavem a un vaixell per visitar alguna illa com Korcula, que és el lloc on va néixer el famós aventurer Marco Polo.


La gastronomia a Dubrovnik era molt variada, de bona qualitat i bon preu. Millor que a Itàlia. Les persones eren molt amigables i simpàtiques.
Hi havia edificis amb senyals de la guerra, però en general és una ciutat molt bella.
Era el mes de setembre i sempre feia bon temps.

Dubrovnik és patrimoni de la humanitat. La ciutat antiga està envoltada per una impressionant muralla, i ara enregistren la sèrie “Joc de trons” en aquesta ciutat com a “desembarcament del rei”. La ciutat antiga estava molt ben cuidada i el terra brillava molt.


Vam visitar el Palau Sponza, l'església de Sant Blas, el Palau dels Rectors, la Catedral i la Font d’Onofrio. Un altre dia vam muntar en el vaixell amb el sòl de cristall per veure el fons marí.
El que més em va impressionar va ser veure que persones com nosaltres, acabaven de passar una guerra molt dura.
El que més em va agradar va ser la seva arquitectura i la seva gent amable.
Croàcia és un lloc que em va sorprendre per la seva bellesa. És un país per descobrir.

Maria del Mar Torrecillas


Microcuentos 1 / "Saltamontes", Manuel Monjo




                    SALTAMONTES

Todo el mundo sabía que era una mujer saltamontes. Sólo había que mirarle las patas largas y delgadas. La llevamos a casa y la metimos en un bote de cristal, después de encontrarla entre las calabazas del huerto. Pasaron meses hasta que apareció un tipo con un chaleco verde y sombrero preguntando por una amiga que había perdido. Le enseñamos el bote. “No es ella”, djo exhalando un suspiro de alivio. Pero antes de que traspasase el umbral, una voz hueca exclamó: “Pepito Grillo, mientes más que hablas”. Y se la tuvo que llevar.



Manuel Monjo (3r ESPA)

dilluns, 18 de gener del 2016

Trobada amb Fina Matutes per parlar de microrelats

Avui 30 alumnes de 3r i 4t d'ESPA s'han aplegat a la biblioteca de l'escola per escoltar Fina Matutes, professora de literatura i amant de les lletres. Fina, d'una manera magistral, ens ha conduït pels camins dubtosos d'aquest gènere literari tan de moda com són els microrelats. 
Fina, moltíssimes gràcies i fins a la propera!


Si voleu llegir els contes seleccionats per Fina, aquí els teniu:  Antologia microrelats.

divendres, 15 de gener del 2016

Club de lectura: "El temps de cada cosa", Raquel Ricart

El temps de cada cosa és l'espai que hem creat per trobar-nos els lectors de "El temps de cada cosa", la novel·la de Raquel Ricart. Som lectors de dues escoles de persones adultes: l'EPA Vicent Ventura de València i el CEPA Pitiüses d'Eivissa. 



Tenim molt en comú -més del que imaginem- i un projecte en comú: la lectura i el comentari de la novel·la de la Raquel. Només ens separa un "pont de mar blava". Per això hem creat aquesta drecera. Per ella circularan les paraules, les emocions, les idees...

Aquest blog ens ha de servir també per no fer el camí tot sols. La lectura solitària pot provocar-nos un gran plaer, però amb la lectura compartida el plaer és doble. A la fi del camí -cap al març- ens haurem de trobar tots -l'autora i els lectors- per via telemàtica.

El camí, doncs, comença aquí. Per cert, ja podem fer un tast del llibre, fent clic aquí. I també podem conèixer alguna cosa més de l'autora, fent clic aquí.

Bon viatge i bona lectura!


Un viatge al cor de l'antiga Roma: Pompeia, una ciutat llegendària. (Viatges, Català A2)

Els alumnes de català A2 han escrit textos sobre els viatges que recorden de manera especial. En Rafael Domínguez ens ha explicat el seu viatge al cor de l'antiga Roma, Pompeia, una ciutat llegendària.

                        

El viatge que explicaré va ser molt interessant i ple de la màgia de la història. Va ser un recorregut al cor de l'antiga Roma, a la mítica ciutat de Pompeia. Durant dos dies, a l’estiu de 2005, la meva parella i jo vam recórrer les ruïnes d'una esplendorosa ciutat que va ser enterrada per la lava d'una erupció volcànica del Vesuvi l'any 79 dc. Després de molts segles soterrada per la llegenda, va ser redescoberta al segle XVIII. Immediatament es va convertir en un dels majors descobriments arqueològics de tots els temps.



La lava volcànica va preservar la ciutat com detinguda en el temps. Els seus carrers, les seves cases, els seus edificis i els seus monuments es van mantenir gairebé intactes. Ofereixen al visitant una visió real de com va ser la vida a l'antiga Roma.

Vam arribar a Pompeia en tren des de la ciutat de Nàpols. Al lluny s'apreciava la magnífica silueta del Vesuvi retallada al cel, tranquil i calmat, no feia pensar que una vegada explotés en una violenta erupció volcànica capaç d'esborrar tot senyal de vida a la zona.

Vam passejar pels seus carrers, com en una ciutat de l’actualitat. Vam aprendre que moltes coses no han canviat molt des de l'època dels romans. La vida en aquesta ciutat costanera per als antics romans va ser molt semblant a la de qualsevol ciutat turística de l'actualitat.


La cosa més interessant i més rara que vam veure van ser les figures de guix elaborades amb els motlles buits de les persones que van morir sepultades sota les cendres. Les expressions de les seves cares em van impressionar molt.

La cosa més divertida de la visita va ser al barri del bordell, perfectament senyalitzat per als ciutadans de l'època amb murals i escultures eròtiques a les cases i cantonades dels carrers. 


Va ser un viatge molt especial que ens va permetre apreciar la bellesa d'una ciutat aturada en el temps, que una vegada va brillar amb l'agitació de la vida humana en els seus carrers i places i que avui ens permet reflexionar sobre el nostre passat. 


Rafael J. Domínguez

dimarts, 12 de gener del 2016

Tertúlia literària dialògica

El passat deu de desembre es va organitzar una tertúlia literària centrada en l´obra de Najat El Hachmi, La filla Estrangera. La iniciativa fou dirigida per l´Escola d'Adults d´Eivissa i Formentera. Va ser una tertúlia literària dialògica on ¨ cap opinió té més valor que l´altra i on qualsevol opinió compta¨.

El nou edifici de l´escola d´adults amb la seva biblioteca ens va permetre de gaudir d’aquesta reunió. En arribar l´atmosfera era acollidora. Ens van preparar tes i pastissos, el que vaig trobar agradable. Els participants fórem els alumnes del curs de Català B2, A2, els alumnes de quart i segon d´ESO i l´equip didàctic de l´Escola d´Adults. 
Els temes tractats foren: la diferència entre cultures (tradicionalisme versus nova cultura), les dificultats per accedir al món laboral d´una immigrant, diferències entre la generació precedent i la seva i la situació d´una llengua.

Un professor ens va explicar com es desenvoluparia la conversa. Tothom va poder parlar sense monopolitzar la conversa.
Començà Na Suzi amb un bon resum del llibre. Vaig intervenir jo una mica per ajudar-la. (desprès li vaig preguntar si no l´havia molestat i em va dir que no, que l´havia ajudat més que molestat). 
Després un altre professor ens va comentar la situació de la llengua amazic que té alguna cosa en comú amb el català. Les dues llengües són minoritàries i van estar perseguides. 
A continuació, es va parlar de com es podien integrar les minories (àrabs) en la cultura eivissenca per evitar la formació dels guetos. Una alumna de quart d´ ESO ens va dir que encara que no ha nascut aquí, ella se sent com a casa.

En poques paraules, així com es va dir al principi ,tothom qui va voler, va parlar lliurement. No es va tenir en compte el fet de ¨sóc professor¨ ¨sóc alumne¨ o ¨sóc una immigrant¨. Quan es parla de cultura i d´educació no hi ha diferències.
En resum, aquesta experiència ens va ajudar a dialogar, intercanviar opinions, reaccionar sobre diferents temes amb un final educatiu i d´oci. Estic segura que al final tots vàrem reflexionar sobre els temes proposats i sobre el món en què vivim.

Lavínia Cojocaru

Zona crítica / "Contra el machismo", Tamara León (Accés CFGS)



A día de hoy, la sociedad sigue siendo machista y con ello, su lengua. Empezando desde el ámbito laboral, donde la mujer suele desarrollar cargos inferiores, donde todavía son mayoría los hombres en profesiones como bombero, policía, juez o incluso en política y donde nuestros sueldos, en algunos casos, son más bajos; pasando por la publicidad, donde a mi parecer, se utiliza la imagen de la mujer como objeto; o incluso en la religión, que mejor, no haré hincapié en ello.


Desde la democracia, hemos avanzado mucho en cuestión de derechos de la mujer. S i echamos la vista atrás, durante el franquismo fue publicado el “Manual de la buena esposa”, donde todo era para complacer al hombre. Citaré algunos ejemplos, ya que después de leerlo, he quedado patidifusa:

- ¡Luce hermosa!, descansa 5 minutos antes de su llegada para que te encuentre fresca y reluciente.

- Sé dulce e interesante, una de tus obligaciones es distraerlo.

- Hazlo sentir en el paraíso.

- Minimiza el ruido, a la hora de su llegada apaga la lavadora, secadora y aspiradora e intenta que los niños estén callados.


Por desgracia, todavía existe mucha mujer machista, que utiliza expresiones como, “me ayuda en casa”, y yo, que me horrorizo, les digo que los roles no van en el ADN, que son meramente culturales. Y, qué decir de la educación, algo que era solo cosa de hombres, que estábamos separados por género y las mujeres teníamos asignaturas que te formaban para ser una buena ama de casa. Hoy, por fin, tenemos las mismas oportunidades para acceder a ella.


Haciendo referencia a la lengua, muchas palabras que en masculino son “normales”, en femenino tienen una connotación peyorativa, humillante y hasta denigrante para la mujer, como sería el caso de “zorro” o “fresco”. Y es que, la lengua es el reflejo de la sociedad, y está en nuestra mano cambiarla, algo que creo ya estamos haciendo con los más pequeños, inculcándoles unos valores más igualitarios.
 
Ojalá, nuestros nietos no conozcan el machismo.

Tamara León.