Els alumnes de català A2 han escrit textos sobre els viatges que recorden de manera especial. En Rafael Domínguez ens ha explicat el seu viatge al cor de l'antiga Roma, Pompeia, una ciutat llegendària.
El viatge que explicaré va ser molt interessant i ple de la màgia de la història. Va ser un recorregut al cor de l'antiga Roma, a la mítica ciutat de Pompeia. Durant dos dies, a l’estiu de 2005, la meva parella i jo vam recórrer les ruïnes d'una esplendorosa ciutat que va ser enterrada per la lava d'una erupció volcànica del Vesuvi l'any 79 dc. Després de molts segles soterrada per la llegenda, va ser redescoberta al segle XVIII. Immediatament es va convertir en un dels majors descobriments arqueològics de tots els temps.
La lava volcànica va preservar la ciutat com detinguda en el temps. Els seus carrers, les seves cases, els seus edificis i els seus monuments es van mantenir gairebé intactes. Ofereixen al visitant una visió real de com va ser la vida a l'antiga Roma.
Vam arribar a Pompeia en tren des de la ciutat de Nàpols. Al lluny s'apreciava la magnífica silueta del Vesuvi retallada al cel, tranquil i calmat, no feia pensar que una vegada explotés en una violenta erupció volcànica capaç d'esborrar tot senyal de vida a la zona.
Vam passejar pels seus carrers, com en una ciutat de l’actualitat. Vam aprendre que moltes coses no han canviat molt des de l'època dels romans. La vida en aquesta ciutat costanera per als antics romans va ser molt semblant a la de qualsevol ciutat turística de l'actualitat.
La cosa més interessant i més rara que vam veure van ser les figures de guix elaborades amb els motlles buits de les persones que van morir sepultades sota les cendres. Les expressions de les seves cares em van impressionar molt.
La cosa més divertida de la visita va ser al barri del bordell, perfectament senyalitzat per als ciutadans de l'època amb murals i escultures eròtiques a les cases i cantonades dels carrers.
Va ser un viatge molt especial que ens va permetre apreciar la bellesa d'una ciutat aturada en el temps, que una vegada va brillar amb l'agitació de la vida humana en els seus carrers i places i que avui ens permet reflexionar sobre el nostre passat.
Rafael J. Domínguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada