Esborrona llegir o veure cada dia les notícies de violència contra les dones. És un raig que no para i amb molts finals tràgics. Un es pregunta com és possible que, avançat el segle XXI, seguim igual o amb més morts que en els segles passats per aquesta mena d'irracionalitat.
I el més increïble és que no hi ha un patró determinat de cap col·lectiu: tant té ric o pobre, culte o inculte, jove o vell; a la fi, la força física és la que mana.
L’esmentada violència no es dóna solament al nostre entorn social, que se suposa molt avançat socialment; es produeix arreu del món i és de tota guisa: prostitució, persecució religiosa, social, familiar…
Els relats en primera persona de les dones que ens expliquen les seves vivències són esgarrifadors: pallisses, àcids, aïllament, etc. I això, les que ho poden contar!
La solució d’aquest conflicte està molt lluny de poder-se resoldre: la mentalitat masclista encara està massa arrelada en la nostra societat. Hauríem de ser capaços de posar en marxa un plantejament molt urgent d’acció en tots els àmbits i canviar les formes d’expressió orals i escrites en premsa, ràdio i televisió; a les escoles i entorns familiars, educació d’igualtat i nul·la tolerància amb cap tipus d’agressió cap a les dones: ni verbal, ni per escrit, ni de fet.
Josep Domínguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada