dilluns, 28 de desembre de 2015

La fama

Coberta_Jo-vull-ser-famós-401x609.jpg


A partir de la lectura d'un fragment del llibre Jo vull ser famós de Carles Capdevila, els alumnes de català B2 varen parlar sobre si volien o no ser famosos i van escriure textos sobre la fama. Aquí teniu el text de la Montserrat Cirera.







LA FAMA

Ja en la mitologia grega “Feme” era la personificació dels rumors i les xafarderies. La seva equivalent romana seria la deessa “Fama”, que era la missatgera incansable de Júpiter, encarregada de difondre els fets dels homes, sense tenir en compte si eren certs o no.

Fama era una criatura alada d’inaudita rapidesa per complir la seva missió, se la sol representar com una figura femenina, amb ales d’àguila, amb un ull darrere de cada ploma i una llengua per cada ull, per poder repetir sense parar tot allò que veia. També va tocant una trompeta doble, la qual cosa indica que proclama indiscriminadament la veritat i la mentida.

Avui en dia, la figura mitològica ha estat substituïda per les revistes anomenades del cor i per programes televisius que fan exactament la funció de la deessa Fama, escodrinyar per tot arreu i donar popularitat, acceptació o rebuig.

Molts humans es deleixen per aconseguir celebritat, però els capritxos de la Fortuna fa que per uns sigui duradora i per altres efímera.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada